Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

la, que en bona fé val mès or que pesa. Guardaula bè en la memoria—Olla grassa, testament magre—y si encara no os donau ab ella per satisfèts, aqui 'n van un parell que son d' alló bo.—Qui te cuatre y gasta cinch, no deu menester bolsich.—Armas y diners, si no 's saben manejar, no valen res.
 Are mateix, perque estau aplegats en est lloch? Pera veurer si trobaren á comodo, alguns dels mobles que 's van á vendrer al encant. Vosaltres dieu; «es veritat que me n' hi passat fins are, mes com ho dònan barato...» ¿Y ja ho sabeu qu' ho comprareu barato? En primer lloch pot ser hauran donat á quiscuna cosa mès estima que si fos nova: segonament per si te n' ho portarás tu, si la dita es mèba, si jo tinch mès pit; s' anireu esgrescant, y donareu per una cadira, una taula ó un matalás, doble de lo que val, y que resultará á la fi? Alló que deya la vella.—Qui compra mès del que pot, despres s' ho ha de vendrer tot.—Prou sabia lo que 's pescaba puig cuasi sempre.—Lo barato es car:—despres s' han de fer cambis y sabut es que—Qui barata 'l cap se grata—y—Qui compra y ment en sa boca ho sent.—Respecte de las compras al encant, per un bon esmers que s' hi fassa, cent cops s' hi troba mes dany que profit y en bona veritat que