Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/28

es de boigs, gastar l' argent en comprar desenganys.
 «Sento dir que en esta venda hi trobareu panyo bo y barato. Y perque l' habeu menester? Voleu donchs esser tambè d' aquells que pera vestir panyo de seda, debentlo portar de calitat mes inferior fan dejunar son ventre y lo de la maynada, oblidant que—Qui en vestits gasta massa, es un cap de carabassa—que—Val mès anar ben tip que no pas molt ben vestit—que—Panxa plena fa bullici—y que—A la casa ahont no hi ha pa, tothom crida y tothom te rahó?—Pot ser pera ferme callar direu:«pero no veu que tenint de tractar ab gent com cal, es menester vestir conforme, per alló de vesteix un bastò y semblará un barò?» Si de semblant manera 'm parlau, jo preguntaré encara, ¿y quina necessitat hí ha d' obrar aixis? ¿No sabeu que—Val mès esser rich pagés, que no pas pobre marqués? ¡Quant y quant mès se gasta en sostenir las falsas necessitats que per fantasia nos imposam, que aquellas de las quinas desgraciadament no podem prescindir! ¡Quants y quants aixis procehint s' han fèt pobres fins al punt de tenir que demanar publica almoyna! ¿Y que esdevé als que tant folls demostran esser? Que volent sostenir son port, com que—Si se 'n trau y no s' hi met, al cap de vall