tral se diu mes lliberal, las corporacions provincials y municipals son tan lliures com un aucell tancat en una gabia y vigilat de més á més per un gat, que está espiant si s' acosta als ferros pera clavarli las unglas.
Los agents del gobern nos recordan continuament la nostra subjecció. Ab pocas excepcions, del mes alt al mes baix son forasters, de rassa y llengua distintas que nosaltres, y possehits quasi sempre del menyspreu sinó del odi que tot lo nostre inspira als que 'ns dominan. Fins quan volen fer justícia no logran ferla, puig que 'ns aplican un criteri que no s' avé ab cap de las nostras condicions. Jamay se 'ls ha exigit que entenguessin al menys la nostra llengua y coneguessin las nostras costums, sino al contrari: al empleat que es fill de la terra l’ obligan á parlar y obrar com si no ho fós. Insolents, per regla general, y petulants, al veure que 'ls som inferiors en soltura de llenguatje, y que no comprenem moltas vegadas llurs apreciacions y conceptes, ho atribuheixen á superioritat de rassa, y acaban de ferse capritxosos é inaguantables.
Lo meteix á poca diferencia se nota en lo que se 'n dit administració de justícia. Los tribunals no sols están formats per forasters, sino que oficialment iguoran totalment lo nostre dret. Las nostras vidas, bens y honras están en mans de magistrats y jutjes que no coneixen las nostras costums, ni participan del nostre modo de ser, ni están units ab lo pays y 'l poble per cap llas més que 'l purament artificial de la nacionalitat. La movilitat de las situacions políticas y la inseguretat dels cárrechs judicials no permeten als que 'ls desempenyan enfonsar cap arrel en la nostra terra, y passan per l' empleo com un cometa pel nostre firmament. Pochs d' ells se prenen la molestia de profundisar las nostras lleys, que son, no obstant, completament distintas de las que han estudiat en las universitats y practicat en altras regions, y fallan los
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
