Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/108

procesos com los pot fallar un passavolant, que sab que al cap de pochs mesos pot ser trasladat á l’ altra banda de la Península.
 Lo nostre dret especial no s' ensenya en cap establiment dels que dependeixen del centre. Aquest porta l’ esperit de favorir lo predomini castellá al extrem de que en la meteixa universitat de Barcelona s' ensenya, no ‘l dret civil catalá, que es l' únich que té legalment aplicació á las nostras comarcas, sinó l' castellá, que ni com á supletori pot ser invocat en las lluytas judicials que en ellas han de fallarse. ¿Pot imaginarse res més absorvent ni més tiránich?
 Mes tal absurdo no 's veu exclusivament en la ensenyansa del dret, sino en totas las demés, comensant per la que se dona en las escolas de criaturas. Lo mestre te d' explicar en castellá encara que 'ls deixebles no l’ entenguin, y 'ls nostres fills han de perdre los anys de la vida millors pera lo desenrotllo de las potencias intelectuals. No hi fa res que ‘l mestre sigui catalá, puig la lley del que mana l’ obliga á tenir que fer l’ esfors de parlar una llengua que no li es natural, al sol efecte de ferse ininteligible: quan si no se ‘l obligués á ferlo, lo que ell explicaria ab facilitat, seria clarament entés per sos oyents, ab grans ventatjas pera un y altres. La vanitosa petulancia dels nostres dominadors s' ofendria de que la seva llengua hagués de ser ensenyada als nostres fills com un altra qualsevol de las forasteras, y suposan que tenim obligació de coneixerla avans y lot de haverla aprés.
 Y encara no para en aixó l' esperit d' imposició de la rassa dominant en lo referent á escolas. No li basta que la instrucció 's dongui en castellá, sino que la educació ha de ser també castellana. Las oracions han de recitarse en llengua forastera, y 'ls jochs y entreteniments han de ser pera 'ls nostres noys tan exótichs com las oracions. Res hi fa que aquestas no 'ls puguin sortir may del cor, puig han