de xarrotejarlas com los lloros, ni que aquells no 'ls puguin donar la expansió que tant necessita la infancia. Han tingut la desditxa de náixer en un pays supeditat, y han de sentirne los efectes desde 'ls primers anys de la vida. ¡Aixis estarán ja acostumats al jou al arribar á homens!
No hem passat encara del comensament de las justas queixas, y ¿quí se atrevirá ja á negar la llegitimitat del nostre catalanisme? Encara que 's reduhís á la protesta, sens fer cap reivindicació, ¿quín jutje imparcial no fallaria que la rahó nos sobra? Per molt que s' extremés la actitut del catalanisme, jamay se posaría al nivell dels agravis inferits á Catalunya.
¿Se 'n volen més probas? Separemnosdel terreno polítich-social y entrem en l' económich. Com si ‘l nostre positivisme fos un delicte, no 's pensa sinó en cercar lo modo més eficás pera castigarlo. Las manifestacions del nostre travall no poden contar més que ab llurs propias forsas. De part dels que 'ns manan, no cal que n' esperin més que entrebanchs y vexacions. No tenen cap garantía de estabilitat política, y ni tan sols se 'ls assegura la tranquilitat y seguretat, que son la primera necessitat de tot productor. L' únich medi que usan los poders públichs pera comunicarse ab los que travallan, pot ben dirse que es lo de ferlos visitar per famolenchs investigadors y repugnants comissionats d' apremis.
Lo que s' ha fet en industria y arts útils, s' ha fet á pesar de las circunstancias en que hem viscut y sens poder utilisar quasi cap dels medis ab los quals los Estats previsors ajudan á llurs membres á sostenir la competencia per la vida y á sortirne ab victoriá ó al menys airosos. Lluytant ab tantas contrarietats, s' ha lograt reunir en algunas de las nostras comarcas la aglomeració d' elements industrials de que hem partat en un dels capítols anteriors. Mes, tan bon punt com los nostres dominadors la han vista en estat de fer goig, lluny de
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/109
Aquesta pàgina ha estat revisada.
