Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/113

deber de tirar á terra tal gobern, y de subvenir ab novas garantias á sa seguretat en lo pervenir.»
Y podriam estamparho ab tanta rahó com ells, ó millor, ab molta mes rahó que ells, puig tots los agravis de qué ells se queixavan, los hem rebut nosaltres aumentats y agravats de moltíssim. Creyem que será interessant fer una lleugera comparació entre uns y allres agravis.
Los primers capítols que formula la Declaració americana, se refereixen á abusos comesos per la potestat real en la marxa del poder llegislatiu. Si nosaltres nos referíssim als temps passats, trovaríam lo nostre poder llegislatiu atacat moltas vegadas á ma ayrada y disolt ab completa ilegalitat. Fins acceptant com á legal lo «Decret de Nova Planta,» lo nostre poder llegislatiu debia conservarse. Basta llegir aquet decret funest, pera veure que 's refereix principalment á lo judicial y administratiu, y que res, absolutament res prevé sobre Corts ni poder llegislatiu: y com que ‘l meteix decret prevé que «en tot lo no previngut en sos articles s'observin las Constitucions que avans hi havia á Catalunya,» lluny de destruhir aquell poder, lo confirma. Historicament, donchs, sols la ilegalitat mes irrítant pogué prívarnos del atribut mes esencial de la personalitat d’un poble.
Si volguéssim prescindir de la historia y referírnos al poder llegislatiu creat per las Constitucions contemporáneas, las queixas que podriam formular foran cent vegadas mes graves que las de las colonias americanas. Aquestas estavan agraviadas per abusos ó extralimitacions de la corona, peró la veritat del poder llegislatiu se conservava en sa essencia. Lo rey manava sospendre los efectes de la lley fins que obtinguessin son consentiment, que may arrivava; convocava Cossos llegislatius en llochs extraordinaris ó poch cómodos; disolvia Cámaras de representants, y passava algún temps sense ferne elegir de novas. Tot aixó que forma la base dels