Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/133

de subjectarse á tantas limitacions com son los debers que s' imposa. Lo conflicte entre l' interés individual y ‘l col-lectiu naix del fet necessari de la associació, y tots los sistemas que s' han ideat no tenen altre objecte que armonisar los dos interessos contradictoris.
Sens anar més endavant, podem ja treure de lo exposat una conseqüéncia trascendental. Si la llibertat es lo major bé del home; sí las limitacions que la societat li imposa no deuhen tenir altre objecte que fer possible l’ exercici de la llibertat de tots y de cada hu, es innegable que es preferible aquell sistema que més favoreixi la llibertat y reduheixi més las limitacions. Lo particularisme no reconeix d' aquestas sino las estrictament necessarias, y porta, per lo tant, grans ventatjas als sistemas oposats.
A la senzilla enunciació d’ aquesta tendencia queda calificat lo particularisme com sistema positiu y práctich. No s' imagina un home ni una societat ideals, sino que arrenca dels fets tals com se manifestan. No aspira á objectius absoluts, y 's reduheix á la relativitat, que es condició precisa de tot lo humá. Aplicant sos principis á la organisació social, no pretén arrivar ni á la independencia de cada un de sos membres ni á la omnipotencia de la autoritat col-lectiva. Sap que cada ser es una barreja de qualitats bonas y dolentas, de virtuts y vicis; sap que 'ls conjunts de sers participan de las condicions dolentas y bonas dels components, y las pren totas en consideració, las contrabalanceja, y procura aprofitarlas, á fí y efecte d' obtenir, no la perfecció absoluta, sinó la major suma de benestar possible en los temps y circunstancias dels pobles á que s' aplica. Positiu y práctich lo positivisme, no tem las varietats, sino que, al contrari, las llegitima y fomenta, puig té la seguretat de que son signe de vida y font de progrés y de millora, y tot son afany se reduheix á armonisarlas y utilisar los productes de la competencia.