república, gobern de tots ó de molls, y monarquía, gobern de un sol, afeginthi algunas lo terme mitj de la aristocrácia, gobern dels notables; com si s' acepta la divisió de Montesquieu, que admet tres especies de gobern, ó siguin la república, la monarquía y lo despotisme, es poch menys que imposible evitar caure en confusió. Per molt que la forma indiqui moltas vegadas quin es lo fondo, hi ha tantas excepcions que la regla general queda desvirtuada. Pot haberhi, en efecte, goberns d' un sol ó d' uns quants que s' acostin molt al extrem de la llibertat, y goberns de tots ó de molts que s' aproximin al extrem oposat del absolutisme despótich. Tant pot succehir aixó, que es regla quasi sens excepció, que tot sistema que confía la representació de la soberanía á una entitat ó col-lectivitat irresponsable y única, degenera en absolut y tiránich. Quan no s' estableixen limitacions y compensacions, succeheix lo meteix en la monarquía que en la república, no habenthi més diferencia que la de ser lo despotisme practicat per un rey ó per una majoría.
Lo particularisme no dona importancia decisiva á aquestas divisions, puig son ideal es acostarse tant com puguí al polo de la llibertat. La armonía ha de naixer de las varietats reconegudas y en exercici.
Y vol acostarse lo més que pugui á la llibertat, no perqué consideri á aquesta exclusivament com un fí, sinó perqué veu també en ella un medi pera realisar los més trascendentals objectes de la societat política. La llibertat es fí social, puig es la expressió de lo que més deu estimar y estima l’ home, ó sigui sa propia dignitat: es medi, puig sols per la iniciativa de la llibertat en exercici pot alcansarse lo progrés y lo millorament constant de la civilisació y de la cultura.
Per poch que s' examini la marxa que han seguit aquestas en la historia, se veurá que tots los passos que ha donat la humanitat han sigut fills del us de la llibertat. Tota innova-
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/135
Aquesta pàgina ha estat revisada.
