Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ció, per petita que sigui, suposa un cambi, y ‘l cambi suposa una varietat que s' ha alsat contra una uniformitat. Sens la varietat, que no es més que la manifistació da la llibertat, la humanitat estaria estacionada, y las ideas ó creencias que haguessin obtingut lo consentiment general foran articles de fé inmutables. Tot invent en l' ordre material; tota innovació en l' ordre moral, comensan per una afirmació que contradiu alguna de las ideas ó creencias admesas, y es, per lo tant, una protesta contra la general ignorancia. Fins quan l' invent ó innovació son demostrables per experimentació directa, no s' imposan sens travall, y han de lluytar al menys contra la inercia explotada per los interessos que han de sortirne perjudicats. Si l’ invent ó innovació no son demostrables per experimentació directa, la lluyta acostuma ser terrible. No 's diu en va que 'ls redentors acaban crucificats.
 Si tal es la condició del progrés, que no logra realisarse sinó per medi de la lluyta, no podrá negarse que ‘l sistema que més la favoreixi ha de ser lo més civilisador. Un picafochs y una pedra foguera poden produbir espurnas, mes pera que las produheixin es necessari que se 'ls fassi topar l' un ab l' altre: si se 'ls manté separats jamay arrivarán á dar calor ni llum. Lo sistema parlicularista, fomentant las varietats, acosta los elements que han de conbinarse pera fer naixer la corrent eléctrica: lo sistema uniformista intenta apartarlos, y 'ls deixa consumir sens dar cap resultat, fent que quedin latents moltas aptituts que podrian ser eminentment productoras.
 La lluyta es essencial á la vida, fins al punt de serne lo signe mes característich, y s' estableix sovint entre elements desiguals. La vida del ser organisat no es més que la lluyta entre forsas contrarias, de las quals las unas tendeixen á gastar y destruhir l’ organisme y las altras á repararlo y re-