ficat. Lo qui te més aptituls y condicions pera realisar los seus propósits aprofitant las circunstancias, es lo que s' enfila damunt dels altres en lo ram á que s' aplica.
Per ara no s' ha trobat res que supleixi ‘l móvil del interés particular, efecte del amor á un meteix, que es innat en l' individuo y en las colectivitats, y fins pot quasi assegurarse que no 's trobará jamay, puig que aquell móvil es lo principal element de la lluyta sens la qual la societat no pot viure.
La missió del Estat no es altra, precisament, que dirigir la lluyta individual de manera que, produhint la major suma possible de beneficis, reduheixi tant com se pugui los desastres. Examíninse tots los fins que ha de realisar l’ Estat, y 's veurá confirmada aquesta afirmació.
La primera necessitat del Estat ó societat política es la de viure, y d' aquesta necessitat se 'n desprén que son primer fí es defensarse contra qualsevol que l' ataqui, podent arrivar llegitimament á sa vegada al atach, sempre que ho fassi necessari lo dret de defensa. Considerat, donchs, l' Estat en relació ab los altres Estats, ó sigui en sa vida exterior, son fí de lluyta es tan evident y clar, que fa tota demostració inútil.
En sa vida interior, sos fins més culminants tenen la lluyta per punt de arrencada y de mira. L' Estat defineix y fixa lo dret, traduhintlo en lleys positivas y obligatorias per medi de sanció efectiva, y la definició y fixació del dret no tenen altre objecte que dirigir la lluyta entre 'ls elements components del Estat. La lley no es mes que ‘l límit que l' interés col-lectiu posa á la independencia individual. Ella diu á cada hu fins á quin punt podré arrivar en sa competencia ab los demés, y sols quan algú traspasa ‘l punt fixat, intervé l' Estat pera mantenir ó restablir l’ ordre interromput.
Y ‘l dret, com á manifestació social, fa la seva evolució
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/138
Aquesta pàgina ha estat revisada.
