Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/154

Pera basar lo sistema polítich social del particularisme en la llibertat, no tenim cap necessitat de desentranyar lo concepte metafísich d' aqueixa paraula. Deixem de bon grat que 'ls teólechs moralistas fassin esforsos de penetració intelectual pera agermanar la responsabilitat humana, sanció de tot sistema religiós, ab la omnipotencia y preciencia de la divinitat, sens las quals cap teología tindria base. Deixem enhorabona que 'ls filosops de la escola idealista imaginin com únich subjecte digué de la llibertat, una abstracció que jamay ha existit en lo món real, y considerin que sóls es verdaderament lliure l’ home que no está subjecte á cap de las pasions inherents á sa naturalesa. Pera ‘l nostre objecte hem de contar ab l’home tal com es, ab tots sos vicis y virtuts, ab sas pasions bonas y dolentas, y dadas aquestas condicions, ferlo tan amo de si meteix com sigui possible.
La llibertat es un desitj, un sentiment imposat al home per sa propia naturalesa. Desde ‘l moment que ‘l home pot fer us de sas facultats intel-lectuals, té idea de sa propia personalitat, y vol disposar d' ella. La llibertat es una aspiració tan humana com la justicia, com la bellesa, com cent altras del meteix ordre, y sa noció, com la de totas aquestas aspiracions, va aclarintse, perfeccionantse y complicantse á mida que las facultats intel-lectuals que 'n donan esment al home van cultivantse y progressant. L' objecte de qualsevol aspiració en l' ordre moral ó intel-lectual es una de las forsas conservadoras de la naturalesa, que com las que regulan la vida física, estan latents y no 's mostran á la mirada del home, fins que aquesta te prou forsa pera descubrirlas y aprofitarlas. En la naturalesa, per exemple, sempre ha existit la forsa del vapor y la aptitut llumínica de la electricitat; pero durant molts sigles han estat ocultas als ulls del home, que ni tenia idea de que fossin aprofitables. De la meteixa manera han existit sempre las forsas morals de que 'ns ocu-