pem, encare que no hagi arrivat l’home á aprofitarlas fins que 'l desenrotllo de sas facultats li ha permés descubrir llur utilitat y ventatjas. Las manifestacions de las forsas naturals son indifinidament variadas, y per moltas que arrivi 'l home á descubrirne, sempre ‘n quedarán de latents y ocultas á sa mirada: d’ aquí que la evolució de las ideas hagui de ser constant é indefinida, aixis en l' ordre físich com en l' intel-lectual y moral.
Bastan aquestas indicacions pera explicar los distints conceptes que s’ han dat á la idea de llibertat en los diferents estats de civilisació y de cultura que han atravessat los pobles. Pera l' assiátich, subjecte al régimen de castas, la llibertat no vol dir mes que pertanyer á una de las superiors, ab tot y que aquestas meteixas visquin baix lo jou del despotisme. Pel negre de Cuba, la llibertat es sóls qüestió de color, puig que pera ell lo blanch no esclau es lliure. Los ilotas de la república de Esparta consideravan lliure al poble de Lacedemonia, á pesar de que estigués subjecte á la voluntat dels ciutadans de la capital, puig que en ell hi veyan un grau menys de subjecció. A la antigua Roma, durant molt temps, llibertat no volgué dir mes que gobern republicá y abolició de la monarquia; sentit que per reminicencia donan avuy per avuy encara á aquella paraula molts sectaris, que ab tal de no viure baix l' autoritat d’ un rey, no tenen reparo en reconeixer com amos absoluts á un dictador ó á una Cámara. La revolució francesa va confondre la llibertat ab la igualtat, fins al extrem de que en un diccionari polítich se defineixi aquella paraula dihent: «llibertat es igualtat; igualtat es llibertat.» Portada per aquest afany, no es d’ extranyar que hagui destruhit tols los elements de varietat á que ha pogut arrivar en sa furia destructora, establint damunt de las ruinas l' autoritarisme del Estat omnipotent. Avuy encara tot Europa se ressent d’ aquest fals concepte de
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/155
Aquesta pàgina ha estat revisada.
