Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/156

la llibertat, que va formarse en circunstancias anormals y extraordinarias.
Mirant la cosa en conjunt, s' observa que ‘l pobles antichs tenian de la llibertat una idea completament distinta que 'ls moderns. Las repúblicas gregas son la més alta expressió de la cultura clássica, y en ellas se considerava que l’ home arribava á la major altura possible de la noblesa y de la perfecció, quan se ‘l considerava membre d' un Estat ó societat política. Pera tots los homens eminents en aquella civilisació, la ciutadania era la manifestació més refinada del avens de la humanitat. L' ideal era l’ absorció completa del individuo per la col-lectivitat. Per aixó deya Aristóteles, que Y Estat está molt per damunt de qualsevol de sos membres; per aixó la república d' Esparta, que ofegava tota llibertat individual dintre del comunisme de sas institucions, y produhia en sos bons temps actes d’ estóich y feréstech heroisme en contra de las lleys de la naturalesa, era la república exemple, qual imitació recomanavan tots los grans filosophs y poetas; per aixó quan Plató tractava de pintar l’ Estat tipo, lo fundava en la destrucció completa de las iniciativas y afeccions particulars, y á la classe dels guerrers, que ocupavan lo lloch preeminent en aquella organisació imaginaria, fins se 'ls privava 'l sentiment del amor individual, obligantlos á tenir en comú las donas, rebaixadas aixís á la mísera categoría de instruments de la conservació de la rassa.
L' ideal de la llibertat en los temps antichs pot dirse que 's reduhia á la participació material en lo gobern del Estat ó de la ciutat. Lo ciutadá se considerava lliure si alternativa y consecutivament passava de la situació de gobernant á la de gobernat y vice-versa. Los que gobernavan, tant si eran la majoría, com si no passavan d’ un cos escullit, exercian un poder ilimitat y despótich, sens que cap dret particular tingués garantía de cap classe. Pera ls' pobles grechs, la perfec-