ab drets y debers tracendenlals: de manera que al caure las institucions romanas, pogué fundarse l’ Estat damunt de novas bases, per més que en ellas hi influhissin las ideas del món clássich. Durant la edat mitjana, al costat del feudalisme, que á despit dels seus horrors y desorganisació, contenia ja algunas llavors que ben cultivadas podian produhir la veritable llibertat, van náixer las ciutats lliures, que 'n contenian més encara, y que no pogueren fructificar per l’ aislament en que las circunstancias las obligaren á viure, fentlas passar per un llarch período de turbacions y guerras, que no acabaren fins que foren engolidas per los Estats grans, fundats damunt de las runas del feudalisme.
Per desgracia, la fundació d’ aquestos Estats no pogué obtenirse sinó mediant una lluyta terrible y prolongada, y la corrent absorvent y centralisadora va emportarsen totas las llavors de llibertat que ‘s contenian en lo feudalisme y especialment en las lligas de ciutats lliures. Lo poder real s’ havía apevat en los pobles pera combatre al enemich comú, y un cop obtinguda la victoria va emplear tota la forsa de que disposava en subjugar á sos auxiliars. Va venir la época que Niebuhr anomena del poder real absorvent, de la centralisació y del absolutisme monárquich, dels goberns d' Estat, y la llibertat va sofrir un llarch eclipse. Per fortuna, lo moviment de las ideas, que es la nota característica dels temps moderns, apoyada en lo Renaixement y en sas conseqüencias, y auxiliada per los assombrosos descubriments que s' havian fet en totas las brancas de la ciencia, al punt meteix que va creures solidat lo despotisme real que pretenia concentrar l' Estat en la persona del monarca, va comensar á minarlo, y las revolucions de Inglaterra, primer; de Fransa y de la major part de las nacions civilisadas després, feren saber als que 's creyan amos absoluts, per medis tan eloqüents com lo patíbul, que 'ls pobles s' havian despertat y
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/158
Aquesta pàgina ha estat revisada.
