Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/162

pren los noms de llibertat personal, llibertat civil, llibertat política, etc.
La llibertat personal está asegurada no sols per disposicions expressas, en general redactadas en forma de prohibicions al poder, sinó també y principalment per la costum arrelada en la conciencia del poble. La vida, la seguritat, la iniciativa individuals, no poden ser atacadas per lo poder ni per la majoria, sino en la forma y en los casos determinats en la lley fonamental. La inviolabilitat de las personas, garantida per lo judici per jurats en cas de delicte penat ab anterioritat á sa comissió, y per las formalitats y requisits necessaris pera la presó preventiva, se completa ab la inviolavilitat del domicili. «Ma casa es mon castell,» es la máxima en que s' enclou una de las més fortas bases de la llibertat personal, que 'ls anglo-saxons veneran com un dels més essencials principis de la common law ó lley consueludinaria de la terra: y li donan tanta importancia, que lo inculcan als noys desde llurs primers anys, fentlos repetir en las escolas l’ eloqüent párrafo de Lord Chatham, que diu: «La casa de cada hú se anomena lo seu castell. ¿Per qué? ¿Está tal vegada voltada per un fosso ó defensada per una muralla? No. La casa pot ser una cabanya feta de palla, y no resguardar del vent; la pluja pol entrarhi, pero 'l rey no pot.»
La llibertat civil es poch menys tracendental que la llibertat personal. Per la llibertat civil se subjecta la forsa armada, exercit ó milicia, á la dependencia de las autoritats ordinarias, treyentli tota preeminencia que pugui convertiria en perillosa. Per la meteixa llibertat separan la jurisdicció eclesiástica de la que es propia dels poders políticbs, als quals fan independents de tot esperit de secta y de proselitisme. Per las Constitucions, general y particulars americanas, las autoritats aixis de la Confederació com dels Estats, noo poden dictar lleys que estableixin una relligió ni que pro-