Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/163

hibeixin l' exercici de cap d' ellas. Per la llibertat civil, los anglo-saxons han establert moltíssims principis de dret indiscutibles, que baix lo nom de common law, ó lley comuna consuetudinaria, son superiors y preferents á tota lley escrita, y contra 'ls quals s' estrellaria la voluntat dels Parlaments, en lo cas que volguessin contrariarlos. Per tal llibertat, la familia es una entitat respectable, y son jefe gosa de tota la iniciativa compatible ab la tranquilitat y l’ ordre públichs, puig per lo que respecta als bens, sa voluntat no está subjecta á cap limitació externa y té per única regla lo sentiment natural del amor als sers ab quins la sanch lo lliga. Per la llibertat civil, los individuos poden associarse y crear corporacions, reconegudas y fomentadas per la lley, que adquireixen drets y obligacions, y forman verdaderas personas jurídicas, que interposadas enire l’ Estat y 'ls ciutadans, son pera aquestos l' escut que 'ls salva de veüres engolits per la forsa absorvent de la coleclivitat política. Per la llibertat de que tractem, la lley no contraria, per regla general, la expontaneitat individual ó corporativa, ni es un motllo dins lo qual hagin tots d' encongirse, sino que 's reduheix al modest paper de supletoria de las voluntats particulars, que fa cumplir y respectar sempre que s' han obligat ab la solemnitat deguda. Per la meteixa llibertat, cada hú fa de lo seu lo que millor li sembla, tractant y contractant á la mida de son gust y fins de son capritxo, en la seguretat de que no ha de trobar cap entrabanch ab tal de que no falti á la moral ni á las conveniencias socials, reduhidas, en lo relatiu al dret, á la menor expressió possible.
La llibertat política es lo complement y garantía de las altras llibertats qual naturalesa acabem d' indicar. No es un fí, com en la escola francesa, sino un medi. L' anglo-saxó vol tenir intervenció en la cosa pública y exercir les drets polítichs, no pel mer capritxo de fer diputats ó de poder