Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/165

lo llegislador de sas propias accions en quant llurs efectes no perjudican á un altre, y l' us del dret es la manifestació de son poder. Las corporacions gobernan dins los límits de llur objecte y de las obligacions contretas per los membres associats, y llurs decisions, que en termes jurídichs anglo-saxons reben lo nom expressiu de by-laws, ó sigui «lleys locals», son tan efectivas en llur propia esfera com las disposicions dels poders públichs, venint los tribunals obligats á respectarlas y aplicarlas. Aixis los drets del individuo com las decisions corporativas constituheixen limitacions pera la potestat llegislativa del Estat, que no pot precindir dels respetables interessos que la práctica general de la llibertat garantisa y rebusteix.
 Mes tot lo fins aqui indicat no basta encara á la escola anglo-saxona pera fer efectiva la llibertat individual y corporativa. La tendéncia es cap á lo que anomena institutional self government, ó sigui cap á fer náixer institucions oficials y de carácter públich entremitj del Estat y del individuo. Aquesta tendencia, portada ja á la práctica en los Estats- Units y en la major part de las Colonias quasi autónomas, y que ‘s manifesta cada dia ab més forsa fins en las islas metropolitanas de la Gran Bretanya, es la que més radicalment separa la escola que anomenem anglo-saxona de la que hem calificat de francesa. Aquesta, com hem dit mes amunt, colloca al individuo aislat y sol davant del Estat unificat y centralisat, de lo que resulta, que per drets y llibertats que proclami en favor d' aquell, en la práctica lo deixa absorvit per la col-lectivitat, ó més ben dit, pel poder que la representa. Aquella, establint distints graus d’ associacions de carácter públich entre l' individuo y l' Estat, posa al poder representant d’ aquest en la impossibilitat d' extralimitarse, y garantisa eficasment l' exercici dels drets y llibertats que corresponen á cada un dels components de la col-lectivitat. Lo