institucional self government es, donchs, la base del sistema particularista; lo que li dona grans ventatjas sobre 'ls sistemas contraris. No insistim més sobre aquest punt, perqué tindrem ocasió de desenrotllarlo en algún dels capítols próxims.
Ab los indicats, tenim ja prou datos pera determinar lo sentit que ha de donarse á la llibertat en lo terreno polítich-social. En aquest, ha de reconeixers que la missió capital del Estat ó agrupació política, aixis pera realisar son objecte jurídich, com pera fomentar lo progrés y l' avens de la civilisació y de la cultura, no es altra que favorir l’ ús de la llibertat y l' exercici de las iniciativas de tots los components de la agrupació. Pera lo cumpliment d' aquesta missió, la proclamació de dréts no es de trós tant important com llur garantía. L' Estat no es més que l' armonisació dels interessos oposats dels individuos y de la col-lectivitat, que sols se consegueix mediant un ben combinat lligament de las forsas distintas y contrarias que dins de la agrupació se desenrotllan; lligament que no permeti que cap d' ellas converteixi sa acció útil en perjudicial y destructora.
Pero ab tot y que l’ Estat sigui la armonisació entre dos interessos oposats, no deu jamay olvidarse, que ‘l que representa la llibertat es lo més sagrat y al que principalment deu atendres. L' interés col-lectiu no es altra cosa que lo resultant dels individuals, y es sóls perfectament llegítim en quant es garantía d' aquestos.
Podem ja, sinó definir la llibertat, caracterisarla en lo terreno polítich social. Lo poble més lliure es aquell en que 'ls interessos individuals tenen de fer menys concessions al coliectiu, quedant no obstant eficasment garantits; aquell en que l' ordre general exijeix menys sacrificis particulars; aquell en que més varietats poden manifestarse sens perjuclicar á la unió. La llibertat no consisteix solzament en drets
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/166
Aquesta pàgina ha estat revisada.
