Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/167

polítichs reconeguts aixís al individuo com á la agrupació, sinó que requereix altres drets que garantisin la iniciativa expontánea en totas las manifestacions de la activitat. La intervenció directa ó indirecta en la gestió de la cosa pública que 'ls drets polítichs donan al individuo y al conjunt de aquestos, més que ‘l fí de la llibertat, es lo medi de conquistarla, conservarla y perfeccionarla.
Vivint en societat, l’ home ha d' abdicar forsosament una part de la seva independencia individual en pró del Estat, y aquest, mediant tals abdicacions, ha de assegurar á tots y á cada un de sos membres lo ple y perfecte goig de l’ altra part que conservan. Major llibertat, donchs, suposa menor limitació de la independencia individual. Y com la limitació naix de la lley ó disposició obligatoria y de carácter general, puig que tal es la forma de manifestarse la representació del interés col-lectiu conferida al poder del Estat, resulta que gosa de major llibertat aquell poble, quals lleys y disposicions obligatorias en totas las brancas y en llur conjunt deixan més latitut á la independencia individual, al meteix temps que la garantisan contra tota invasió de part del Estat y de tot atach de part dels demés individuos y entitats que 'l constituheixen. No basta, donchs, que la política sigui expansiva, sinó que han de serho las demés prescripcions legals, aixis las de dret públich, en sas brancas administrativa, internacional, etc, etc, com las de dret privat en sas parts civil, penal, mercantil, de procediments, etc, etc. Hi ha molts pobles que 's diuhen lliures perque qualsevol individuo pot desfogarse en periódichs y reunions contra 'ls que exerceixen lo poder y malehir de las institucions fonamentals, y no s' adonan de que són esclaus del més ínfim agent dels tribunals ó de la policía, que trovan á cada moment y en tots los casos medi legal d' inmiscuhirse en las accions dels ciutadans, recordantlos la enfarfagosa tutela en que viuhen.