Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/172

Estat se converteix en poder, y ‘l poder es per sa naturalesa autoritari y absorvent. D' aixó prové la gran dificultat que trova la llibertat en triunfar y desenrotllarse.
La igualtat té ‘l seu camp propi, de la mateixa manera que la llibertat, y dintre d' ell, es condició essencial de aquesta. La llibertat, ha de ser igual pera 'ls membres d' una agrupació. Tots han de tenir iguals drets é iguals debers: cada un d' ells ha de poder aprofitarse igualment de las forsas del conjunt pera la realisació dels fins que 's proposi.
Dintre de son camp propi, la igualtat es tant respectable com la varietat, pero es molt difícil que 's mantingui sens traspassar sos límits. Sóls pot contenirla en ells la organisació de la llibertat de que hem parlat en lo capítol anterior y que desenrotllarém en los próxims.
Essent la llibertat expansiva per son propi carácter, no hi ha necessitat de fixarli reglas pera que 's manifesti. Basta deixarli lo camí expedit y sens entrabanchs pera que produheixi tots los beneficis que d' ella poden esperarse. La igualtat es restrictiva, y no 's manifesta sino se la ajuda per medís postissos. La llibertat es natural; la igualtat artificial. Aquella es filla de las facultats més nobles del home; aquesta conseqüéncia fatal de sas imperfeccions. La primera es sempre expontánea; la segona no existeix sinó per la imposició interna ó externa.
Tant artificial es la igualtat en lo camp polítich social, que pera que ‘l poder del Estat pugui produhirla, ha d' armársel de medis coercitius irresistibles. La lley, dispositiva ó prohibitiva, ha de tenir sanció civil ó penal que la fassi eficás, y la sanció, fins quan es purament civil, es una contrarietat pera 'l qui ha de sufrirla, que sóls per forsa s' hi subjecta. D’ aqui, que ‘l poder, pera ferla efectiva, hagi de véncer resisfencias. Los tribunals, las penas, la forsa armada, la policía, etc, son instrument de igualtat. Sens disposar d' ells, lo poder no lograria segurament establirla.