Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/173

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 No vol aixó dir que la igualtat s' hagi d' efectuar sempre per medis materials. Una forsa purament moral la imposa en molts casos. La moda, per exemple, uniforma al home civilisat, y las lleys que dicta l’ obligan més que las sancionadas ab fortas penas. Impulsats per una corrent irresistible, tots nos igualem davant de sos capritxos. Las lleys del honor, las exigencias de la opinió y cent altras trabas que voluntariament nos imposem, produheixen la igualtat que inútilment per altres camins se busca. Observis, no obstant, que tot ajunyintnos ab expontaneitat y fins ab goig á tals imposicions, las considerem y anomenem tiranias. Són en realitat sacrificis que l' individuo fa á la societat ab la idea de poder per sa part disfrutar de sas ventatjas: són tranzaccions de la independencia de cada hú ab la dels demés, á fi de que la societat sigui possible.
 La observació dels casos en que l' home expontáneament s' imposa limitacions, confirma la idea que havem donat de la igualtat en lo camp polítich social. Es un element necessari, pero que ha de tancarse dins dels límits que li son propis, puig per poch que 'ls traspassi se converteix en causa de perturbació y obstacle pera ‘l progrés. Tractem, donchs, de desllindar aquestos límits.
 La igualtat es condició de la llibertat. Desde 'l moment que varias iniciativas s' agrupan y han de manifestarse al meteix temps, per forsa han de subjectarse á reglas generals que determinin fius á quin punt pot arrivar cada una de ellas. Al Estat li correspon fixar aquestas reglas, pera las quals no pót tenir altre criteri que ‘l de la igualtat, puig que iguals són las entitats á que deu aplicarlas. La lley ha de ser general é igualataria, sens concedir preferencias á cap individualitat en perjudici de las altras.
 La igualtat davant la lley es una de las més preciosas conquistas dels nostres temps. Si 's reconeix una llibertat, ha de