reconeixers pera tothom: si s' imposa una limitació, á tothom ha de obligar. La lley de rassas va fentse completament impossible en las societats civilisadas. La igualtat de drets y de obligacions es una de las condicions características de la vida moderna.
Mes, aquesta igualtat de drets y d' obligacions; aquesta comunitat de llibertats y de limitacions, lluny de cohibir las iniciativas particulars, las favoreixen. Lo dret á la llibertat no es més que ‘l reconeixement de facultats de las quals cada individuo pot usar com millor li sembli, dintre de las limitacions que regulan llur exercici al sol objecte de ferlo possible. La igualtat en los medis de que pot usar cada hú, no vol dir que hagin de ser iguals los productes que 'n resultin, sinó al contrari. Res fomenta tant las varietats com la seguretat de que ningú dins de la societat gosa de majors ni menors drets que ‘ls altres.
La igualtat de drets y de debers es la forma més perfecta de la garantia que deu donar l’ Estat á las llibertats individuals. Cada qual s' avé á veure la seva iniciativa limitada, á condició de qué las dels demés estiguin subjectas á idéntica limitació.
D' aquest principi de la igualtat del dret y del deber, que es condició de la llibertat, com de tots los principis que naixen del interés col-lectiu, se n' ha volgut tréure conseqüencias perillosas. «Si la llibertat ha de ser igual, s' ha dit, lo ideal de la humanitat es tenir una sola lley: tota unificació, per conseqüéncia, es un pas cap á la perfecció. La igualtat davant la lley sóls será una veritat lo dia que la lley sigui igual pera tots los homens.»
D' aqui la tendencia de tots los poders cap á la concentració; d’ aquí que totas las manifestacions de vida local s' hagin presentat com obstacles al progrés; d' aquí, en una paraula, l' origen y la excusa de totas las tiranias.
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/174
Aquesta pàgina ha estat revisada.
