Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/176

judicis á la llibertat, produhint efectes completament contraris als que s' esperavan. Ab la excusa d' aumentar lo benestar y fomentar lo progrés, los poders públichs van extenent llur acció á totas las manifestacions de la vida social, perjudicantlas a totas. L' un dia invocan la higiene, y nos subjectan á cent vexacions, que tot ho produheixen menys la millora de la salut pública; l’ endemá 's conmouhen davant d' una desgracia accidental causada per un vapor ó un camí de ferro, é imposan als viatjers cent entrabanchs y obligacions, que sens aumentar ni una mica llur seguretat, dificultan la expedició de llurs negocis. Y pera cada nova branca de la activitat en que intervenen, crean nous cossos de funcionaris, que aumentant la forsa de la burocracia organisada, fan que las intrussions hagin de creixer en progressió geométrica, y elevan los gastos del Estat á xifras impossibles de sostenirse baix pena de condemnar las nacions á la ruina.
No negarem que hi ha materias en que la intervenció igualataria del Estat hagi de ser beneficiosa. Prescindint dels serveys públichs, la unificació de la moneda, dels pesos y mesuras y algunas altras favoreixen y simplifican las transaccions, aumentant lo moviment general. En alguns punts del dret, convé tal vegada que la lley extengui la seva acció igualataria no sóls á una nació, sinó al major número de nacions possible, com, per exemple, en los referents als actes de comers, que ordinariament se practican desde parts distintas del globo. Lo que si negarem, es que l’ afany unificador que tant fa travallar als poders quan no se 'ls ferma molt curts, respongui á la missió de foment y de cultura encarregada al Estat.
Quan lo régimen general d’aquest se separa de la combinació armónica dels interessos particulars ab lo general, ó sigui de la llibertat ab la igualtat, forsosament ha de caure en un extrem perjudicial á uns ó altres. Si se 'n separa per