Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/178

¿que tindriam? Tindriam avans que tot, que 'ls homens que formessin aqueixa societat ideal no foran pas com los que avuy corren. Los que coneixem tenen voluntat propia, y no 's decideixen á cap acció, ni á la més insignificant, sens haber pesat los móvils en pró y en contra. Los veyem subjectes á passions y desitjós, y capassos de grans virtuts y de grans vicis. Los mirem amants de llur dignitat personal, y estimant més que tot la independencia. Són, en una paraula, sers intel-ligents, sensibles y lliures. Tindriam, ademés, la societat estancada, petrificada, inmóvil. Aixafadas las iniciativas individuals; contrariats los desitjos; empresonadas las passions; enervats los carácters per la regimentació, la lluyta fora tan morta que no podria produhir cap millora. En la societat somiada pels uniformistas hi regnaria verdaderament la pau y la quietut, pero fora la pau y quietut dels cementeris. Seria una societat d' autómatas, incapás de tot be y de tot mal, á la qual podria ab molta propietat aplicarse la imprecació del Dante. No valdria la pena de parlar d’ ella: bastaria mirarla... y passar.
 L' ideal de la nostra societat basada en lo particularisme es tota una altra cosa. Lliures los individuos, lliures las corporacions, lliures las regions, lliures las nacions y rassas, pero units lots per los suaus llassos de la germanor y del afecte; essent lo poder productor de la igualtat mes ó menys fort segons la afinitat que existís entre 'ls elements que degués regular; en activitat constant y creixent las iniciativas; lluytant totas per lo pogrés y la millora, pero contingudas per l' interés comú dins dels límits de la competencia; las agregacions d' individuos y de familias formant regions; las regions, Estats confederats; los Estats confederats, Lligas, y las Lligas estant enllassadas entre ellas per los principis del dret internacional, traduhits en concordats y lleys positivas, la humanitat entera estaria organisada de conformitat