Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/180

á son contrari, ó l’ element lliberal, trencant tota lligadura y privantse del concurs del altre, se suicida per falta de resistencia reguladora. De rés serveixen las componendas que se han ensajat; de rés que 's proclamin drets y garantías. Si 's deixa al individuo aislat al davant del poder concentrat y organisat, aquest acaba indefectiblement per ser l' amo, després de destruhir directament aquells drets y garantías, ó de deixarlos completament irrisoris pera més befa. Si no se deixa al individuo aislat, sinó que se ‘l agrupa en corporacions que siguin verdaderas institucions moderadoras y armonisadoras, l’ unitarisme 's desnaturalisa é invadeix lo camp propi del sistema oposat. Las ventatjas que s' obtinguin en las organisacions mixtas, naixen del element particularista que tempera l’ unificador.
 Fins las escolas que sostenen que una de las missions det Estat es la de amparar al débil contra 'l fort, fentlo intervenir en la distribució dels medis morals y materials de benestar y de perfecció, per més que 's diguin igualatarias, na pretenen de fet sinó consagrar la desigualtat. Si 'ls recursos socials han de favorir als que per lluars condicions no tenen prou forsas propias pera sortir vicioriosos en la lluyta per la existencia, los medis que s' emplehin han de ser desiguals. La evolució que van fent las escolas socialistas, apartantse del comunisme igualatari y declarantse en pró del col-lectivisme anárquich, es la millor proba de las ventaijas que lo element llibertat va guanyant sobre l' element igualtat. La regeneració social no s' espera ja de la regimentació autoritaria, que convertiria als pobles en ramats, sinó que 's busca pel camí de conservar y fomentar la lliure iniciativa individual y corporativa. Las reformas més tracendentals que indican aquellas escolas, són las referents al dret civil, á la organisació de la propietat moble é inmoble. En lo terrena polítich, la escola col-lectivista en mitj de sas vaguetats tendeix á la exageració del particularisme.