La multiplicitat d' Estats es un fet necessari.— La resistencia á la unificació es lley de la historia.— Ventatias dels Estats reduhits.—Generalisació de la educació política.— Intensitat del patriotisme.— Adaptació de la lley á las necessitats del poble.— Energía de la acció social pera lo progrés.— Ventatjas del Estat gran.— Extensió de la lley.— Dificultat de las faccions locals y de las petitas guerras.— La guerra es en ells menys freqüent, pero més terrible.— Ineficacia de la unificació forsada.— Divisió interior dels francesos.— Ni l' Estat gran ni l' petit resolen lo problema de la organisació de societats.— La solució está en la associació d' Estats, baix la base del particularisme.
La humanitat no forma ni ha format jamay un sol tót polítich. Per més que ho hagin intentat tots los ambiciosos que menciona la historia; per més que totas las ideas novas y generosas hagin tingut pretensions á guanyarse 'ls cors ó las intel-ligencias de la humanitat entera; per més que tots los pobles que han passat per épocas de sobra de vida hagin aspirat á ser los amos de la terra, aquesta ha estat sempre dividida en Estats més ó menys grans, y 'ls homes que la habitan han format sempre innumerables agrupacions ó pobles.
La resistencia á la unificació; la rebeldía del esperit de independencia de cada agrupació constituhida contra qualsevol imposició, es pot ser la lley més constant que 's desprén de las ensenyansas de la historia. La obra de tots los unificadors, lo domini de totas las ideas, la influhencia de tots los pobles absorvents, han durat tan sóls mentres s' han
