interessos morals y materials, las regions y comarcas ab personalitat propia no deixan jamay de travallar per l’ aument de llurs drets y atribucions. Si tenen llengua especial, la cultivan y la extenen; si alguna de las brancas del dret es distinta de las similars en altras regions, la guardan ab respecte; pera ‘l cuidado de llurs interessos particulars, no 's fian d’ altres, sinó que volen directament administrarlos. A mida que un poble avansa, va resistint més y més á la unificació. Se comensa per demanar la decentralisació administrativa y s' acaba per exigir la diferenciació política.
La divisió de la humanitat es agrupacions políticas ó Estats no es més que l' efecte de la lley histórica que estem analisant. Es un fet necessari, conseqüencia fatal del desitj de llibertat encarnat en l’ home, y la forsa que l' impulsa na es altra cosa que la manifestació en lo camp polítich social del horror á la uniformitat que sent la naturalesa.
Puig que la humanitat ha de viure dividida en agrupacions políticas, natural es que s’ hagi volgut esbrinar la extensió que han de tenir aquestas. Plantejem la qüestió en termens concrets, praguntantnos quinas son las ventatjas y quins los inconvenients dels Estats grans y dels petits respectivament.
Entenguis be, que al dir Estats grans y Estats petits parlem sóls de una manera relativa. En la Grécia antigua, ahont lo tipo del Estat era la ciutat, la aglomeració d' alguns centenars de mils ciutadans era considerada un Estat grandíssim, mentres que al cor del Assia, al costat dels grans imperis despótichs, una nació d' alguns milions d' habitants ab prou feynas mereixia 'ls honors de ser atesa com entitat política. En los temps moderns l' Estat no 's condensa en una ciutat ni tampoch en una comarca, sino que s' extén á moltas y comprén, per regla general, alguns milions d’ individuos. La extensió d' un Estat, ademés, es relativa als
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/185
Aquesta pàgina ha estat revisada.
