Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/19

que ab veu esmortuhida nos fan sentir com un eco lo que ha produhit ó produheix la literatura en castellá, essencialment cortesana. Ben segur es, que aquesta no 's trovaria en la possibilitat en que avuy se trova, de venir á refrescar l' atmósfera de convencionalisme que la envolta, aprofitant del nostre teatre lo moviment, la acció escénica que 'l caracterisa, y apropiantse la espontánea franquesa y la llibertat en concebir y expressar los sentiments é ideas, que forman la nota dominant aixís en la poesía lírica y descriptiva, com en los demés géneros literaris que s' han conquistat en lo nostre Renaixement carta de naturalesa.
Ab lo trencament de las lligaduras ab que 'ns amarrava la historia castellana, ha sigut possible que comensés á referse la general d' Espanya, qu' avans del nostre Renaixement era tan manca y coixa, que jamay hauría lograt posarse al nivell que li pertoca. Al referse, la historia general ha guanyat una riquesa que un dia ó altre la omplirá d' orgull. Espanya ja no es sols la terra del Cid y de Guzmán, sino que al costat de las grans figuras castellanas s' alsan las no menys grans aragonesas y de las demés regions. Avuy podem enorgullirnos d' alguna cosa mes que dels cops d' espasa dels héroes llegendaris y del esprit de dominació y de conquista dels capitans histórichs de Castella, puig que mentres ells devian concentrar tots llurs esforsos en contenir la invasió agarena que amenassava á la Europa, los que vivian més allunyats dels punts en que la lluyta era de mort ó vida, podian ocupar una bona part de la seva activitat en empresas marítimas y colonisadoras, que van fer d' Aragó una gran potencia mediterránea, precursora del poder sens exemple que van alcansar després las regions unidas al obrir las portas fins llavoras tancadas del Oceá. Avuy sabem que al costat de la política castellana, que pe 'l carácter del poble que la dirigía devía ser absorvent y dominadora, basantse