Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


no mes que en la imposició y la conquista, se desenrollava la política aragonesa, que conduhida per uns pobles detemperament lliure, debia ser menys brillant pero molt més sólida, basantse no en la unitat despótica que pot produhir la forsa, sino en la unió expontánea que fa naixer la mútua conveniencia. Avuy sabém ja lot aixó y molt més, y, ¡lo nostre Renaixement histórich no ha arrivat encara ni de molt á la plenitut de sas forsas! Deixém que alcansi la edat de la virilitat, y es ben segur que tindrá vigor suficient pera influhir directament en la marxa no sols de la nostra Regió, sinó de totas las de la Península.
 ¿Qui, donchs, duptará de que si 'l Renaixement s' extengués al terreno polítich-social, se produhirian los meteixos fenómens que l' han caracterisat en los altres terrenos? La primera consecuencia seria aumentar lo patrimoni nacional de ideas, que tant ho necessita per lo molt atrassat que 's trova. Tan endarrerits estém avuy en tot lo que ab la vida moral é inteleclual se relaciona, que, causa ó efecte, ó causa y efecte ensemps de la nostra decrepitut, aqueixa pobresa de vida es lo més eloqüent signe del estat trist á que havem arrivat.
 Pero per més que tots lo coneguem y no tinguem ni esma pera negarlo, per son exámen hem de comensar la nostra tasca, y á la exhibició de las nostras miserias tenim destinats los primers capítols d' aquest llibre. Avans d' exposar lo nostre programa y de entrar en sa defensa, bo es que tantejem la terra que hem de trepitjar. Un dels nostres objectes es presentar lo particularisme regionalista com un remey á la nostra situació actual, y pera poder judicar de la bondat d' un remey, lo que primer interessa es coneixer las condicions del malalt y 'ls sintomas y efectes de la malaltía.
 Serém, no obstant, tant curts com sabrem, en aquesta primera part. La situació desesperada á que ha arrivat