Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/193

es uniforme, y desde ‘l centre de Paris té una xarxa extesa damunt de tol lo territori nacional. Res se mou sens que lo gobern ho permeti, y 'l gobern no permet res que no sigui dintre de la uniformitat. La opinió pública, preparada en unas universitats y col-legis, en que s' ensenyan los mateixos textos, en igual número d' anys y dantse las classes en idénticas horas, y fomentada per tots los medis de que disposa l' Estat concentrat, está també á favor de la uniformitat, y auxilia poderosament en aquesta via al gobern, sigui 'l que sigui.
Després de tots aquestos esforsos verdaderament extraordinaris, ¿qué ha conseguit la Fransa en lo lerreno de la unió? Res més que ser la nació realment més desunida. Entre mitj de tanta uniformitat hi ha molta menys compactibilitat que en la Confederació germánica ó en los Estats-Units d' América. L' element de varietat, comprimit en totas sas manifestacions llegítimas, ha reventat en los partits, y la Fransa 's trova avuy sens tenir cap solució pera las qüestions més vitals. L' Estat está política y socialment uniformat; la igualtat es completa en tot lo oficial, y aixó no obstant, dintre de la nació hi ha quatre ó cinch nacions enemigas irreconciliables. La nació llegitimista, si pogués, destruhiria á la nació republicana, y vice versa, y cada fracció aceptaria fins l' ajuda d' en Bismark pera aniquilar á las contrarias. Al veure la impotencia en que l' pays dividit y enemistat se troba, los unificadors francesos haurian d' avergonyirse de llur obra. Si haguessin respectat las varietats llegítimas, seria un fet la unió que avuy los manca.
Las consideracions exposadas bastan pera demostrar, que si 's planteja la qüestió de quina ha de ser la extensió dels Estats, es ben difícil decidirse en pró dels grans ni dels petits. Cada una de las duas espécies té las sevas ventatjas propias, compensadas pels seus inconvenients. La resolució de la qüestió está en un sistema que pugui produhir la educació