Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/192

disfressa de la tiranía, que sols per la forsa pot aguantarse. Vegis sino los medis que té d' emplear lo poder pera dominar la manifestació de las varietats locals. Reunint per un costat un exercit d' empleats y per altre un de gent armada, porta á cada comarca los agents que ha tret de las altras, y ab la ajuda d' aquesta combinació maquiavélica las domina á totas. No armonisa las varietats, sino que las ofega, y si es veritat que per tal medi manté la pau material, no ho logra sinó á costa de debilitar los carácters.
L' Estat gran evita la freqüéncia de las petitas guerras; pero fa terribles las que no pot evitar ó provoca moltas vegadas. No es la guerra la situació normal del Estat gran; pero los efectes d' una sola que 'n tingui no s' esborran durant molts anys, Ademés, la pau en que 'Is Estats grans viuhen, es de una naturalesa molt especial y poch civilisadora. Plens los uns envers los altres de recels y suspicacias, han d' estar constantment preparats á la guerra, convertintse las nacions en inmensos quartels, ahont se consumen los millors anys del jovent y lo més sanejat dels pressupostos. Lo militarisme es lo régimen dels Estats unitaris en que 's divideix la Europa actual, y 'l militarisme es incompatible ab la llibertat.
Tan artificial es la unitat produhida per las aglomeracions que s’anomenan grans Estats, que al moment que han de posarla á proba se 'ls desfá entre las mans. L' element de la varietat es tan essencial á las societats, que ha de manifestarse en una ó altra forma. Si se ‘l comprimeix en un sentit, esclata en un altre; si s' impedeix ó contraría sa expansió natural, se presenta en un' altra forma, y causa perjudicis molt més efectius que 'ls que 's tractava d' evitar. Bon exemple d' aixó n’ es la Fransa, la nació exemple pels unitaristas. Allí no hi ha reconeguda cap varietat local ni d' interessos. Un sol poder, una sola llengua, una sola lley, s’ extenen á una aglomeració de trenta milions d' habitants. La administració