menys aspres, puig que estan espargits per un gran espay, lo qual fa que las ocasions de guerra civil interior siguin més escassas. Y si evita las guerras civils locals, també fa quasi impossibles las lluytas armadas de ciutat á ciutat, de poble á poble, que son freqüents quan cada un d' aquestos gosa de sa autonomía absoluta.
La ventatja de ser més fácil al Estat gran que al petit la conservació de la independencia, es sols relativa al poder dels vehins y émuls. Si aquestos son més poderosos que ell pot ser supeditat de la meteixa manera que l’Estat petit.
Resumint las ventaijas de cada un dels dos grupos d’ Estats, que acabem de enumerar, resulta que 'ls grans donan la preeminencia á la igualtat sobre la llibertat, en tant que en los petits aquesta predomina sobre aquella. Los primers, pera conseguir la pau y la tranquilitat, tenen de comprimir las iniciativas particulars, contrariant aixis ó dificultant lo progrés. Los segons donan expansió á las inicialivas, pero mancantlos forsa pera regularlas, no logran contenirlas dins dels justos límits de la competencia pacífica. La lley, en l’ Estat petit, s' enmotlla á las necessitats del poble á que s' aplica, y es per lo tant relativament més justa; pero te menys garantias de poderse aplicar pacífica y ordenadament. En l' Estat gran, las necessitats de una part del poble ó de sa totalitat no poden ser escrupulosament atesas en la lley; pero, en cambi, aquesta té més seguretat de ser aplicada, puig que en cas de necessitat passa per damunt de totas las resistencias locals que puguin oposárseli.
Sens negar que 'ls inconvenients dels Estats petits siguin verdaderament de tal importancia, que arrivan á desvirtuar llurs ventatjas incontestables, farem notar que en los Estats grans los inconvenients no están compensats per las ventatjas, puig la major part de las de que s' envaneixen son purament il-lusorias. La unitat de que tant s' alaban, no es més que la
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/191
Aquesta pàgina ha estat revisada.
