Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/198

la simplificació de llurs organismes. Si major complicació en los sers naturals es signe de un estat més perfecte, ¿quina rahó hi ha pera que las agrupacions políticas se separin deia regla que 'ns ensenya la naturalesa? Pera persuadirnos de que no se 'n separan, basta recordar los fets més elementals de la historia. Aquesta nos diu en totas sas páginas, que las societats atrassadas, com los sers inferiors, tenen ab prou féinas organismes. En ellas la unitat simple triunfa, puig si 'l jefe mana y disposa sens cap complicació, los subordinats obeheixen ab igual senzillesa. Mes, la societat avansa, y la organisació se complica. Del Estat civilisat d' avuy á la tribu errant semi-salvatje hi ha tanta diferencia com del animal superior al rudimentari. ¡Y encara no som allá ahont anem!. A mida que la societat se perfeccioni, s' aumentará la complicació, puig cada progrés, cada millora, requereixen órgans nous encarregats de resalisarlos, de manera que pot ben bé donarse com axioma social, que á major perfecció correspon major complexitat.
L' ideal del Estat, donchs, no pot ser la unitat simple, sino que ha de ser la varietat complexa, y 'ls que pretenen haver trobat lo motllo, en lo qual basta ficarhi una societat qualsevol, pera que 'n surti radicalment transformada y regenerada, ó bé somian desperts, ó bé explotan las passions y preocupacions populars. Per igual motiu, lo qui predica que unas pocas reglas, fillas de principis abstractes d' escola, bastan pera gobernar á totas las nacions, ignora los rudiments de la ciencia política-sociológica.
De tals errors ó al-lucinaments han sigut víctimas las escolas que de bona fé s' han proposat cambiar la manera de ser de las societats políticas per lo medi senzill de dotarlas de una Constitució que desenrotlli aquells principis en algunas dotzenas ó centenars d' articles. La práctica ha sigut un desengany complet que 's podia ja preveure en teoría. Las úni-