Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/199

cas Constitucions que tenen vida llarga y robusta, son las que s' acomodan á las necessitats é interessos particulars dels pobles á que s' aplican, y tenen prou elasticitat pera anar seguint paulatiuament las variacions que 's manifestan.
La corrent unitaria que van determinar en tot Europa las monarquias al lluytar contra ‘l feudalisme, extremada més tart, si bé que en altre sentit, per la escola que 's dongué lo nom de filosófica, va agafar tanta forsa, que avuy meteix que la está perdent en molts altres camps, segueix encara sent irresistible en lo que 's refereix á la organisació de las societats políticas. La escola histórica, ab totas sas pretensions de antagonista de la filosófica, no va tenir prou pit pera oposárseli, obertament, y tot portant á la exageració los detalls, tranzigia en los punts més essencials. Influhida per la corrent que tot ho arrossegava, no negava l' ideal de uniformitat, que volia alcansar de cop y volta sa contraria, distingintse d' aquesta tant sóls en lo procediment pera arrivarhi. Als arguments brillants y aparatosas generalisacions filosóficas, la escola histórica hi oposava sóls rahons de oportunitat y conveniencia, que eran interpretadas com manifestacions del egoisme. Concedia que las aspiracions de la escola contraria eran perfectament científicas, si be que per desgracia no realisables encara, lo qual era prou y massa pera reduhirla á la impotencia quan se tractava de crear. En las qüestions fonamentals no tenia més que ideas negativas, lo qual de retop la portava á tenir que extremar las solucions á las qüestions secundarias en sentit purament tradicionalista. Se titulava histórica, y dels tres moments de la historia, passat, present y futur, n' olvidava dos, ó millor: n' olvidava un, lo present, y tranzigia en un altre, lo futur.
En tal situació no es d' extranyar, que en lo terreno polítich social mostressin igual impotencia las duas escolas. Convenian en que la uniformitat es l’ ideal filosófich de la humanitat, y