Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/200

celebravan com un progrés las concentracions que havian lograt realisar alguns Estats, juntant grans territoris y numerosos pobles baix la direcció de poders únicbs, per qual motiu tots los esforsos que una y altra poguessin fer, devian quedar tancats dintre d' un cércol estret. S' han fet cent ensaigs, y 'l problema d' armonisar la llibertat ab l' autoritarisme no ha trovat solució en cap de las nacions unificadas del continent d' Europa.
En efecte, ni l’ radicalisme democrátich de la escola filosófica, ni l' doctrinarisme de la anomenada histórica són tals solucions. Lo primer ha anat de la república á la monarquia y de la monarquia ha tornat á la república, sens avansar ni un sol pas, sino al revés, retrocedintne alguns. Ha lograt destruhir quasi tot lo que li feya sombra; mes, al tractar de crear, s' ha trobat en la més trista impotencia. Excitant las concupicencias, y fent á majorias accidentals y apassionadas árbitras de la direcció dets Estats, lo resultat ha sigut l' imperi, la dictadura, ó ‘l domini de oligarquias, que han pres la política com un ofici més lucratiu que 'ls altres. Lo segon, trovantse sens forsas reals y efectivas en la massa dels pobles á quins s' ha imposat, no ha conseguit res més que elevar á sistema la inmoralitat y produhir l’ indiferentisme. L' un y l' altre van comensar cercant de bona fe una solució. Lluytant contra ‘l poder real, sinó van destruhirlo, van rodejarlo de limitacions que 'l reduhian poch menys que á la impotencia; y comensant pel sistema representatiu, tan bon punt com se va evidenciar sa ineficacia, van transformarlo en régimen parlamentari, ab tan dolent éxit, que avuy per avuy pesa damunt d' un y altre lo més complet descrédit, no per llurs culpas sinó per las dels que s' han empenyat en ferne instruments de imposició. Las nacions grans d' Europa viuhen constantment en plena crisis política, agravada fins á un extrem alarmador per l’ estat ruinós en que totas tenen la hisenda pública.