rior, per la forsa de la associació, disposa de totas las ventatjas de las grans monarquias[1].»
Los párrafos que acabem de traduhir contenen condensada tota la teoría política de la associació d' Estats ó federalisme. A despit de llur tracendencia, los compatricis del autor jamay han sapigut aprofitar la llissó, que, en cambi, va servir de guia als fundadors de la gran Unió americana.
En efecte, al tractar de explicar y basar lo federalisme, lo célebre dogmatisador de aquella Confederació, Alexandre Hamilton, va prestar al pensador francés l’ homenatje de traduhirli los párrafos que havem transcrit, basant en ells sa argumentació. De conformitat ab los meteixos, definia ‘l federalisme dihent : « Es una agregació de societats, ó una associació de dos ó mes Estats dins d' un Estat més gran,» y afegia: «La extensió, modificacions y objectes de la autoritat general, (ó del Estat més gran), son merament materia de discressió. En tant que la organisació separada dels membres no estigui abolida, y subsisteixi com necessitat constitucional pera objectes locals, per més que degui estar en perfecta subordinació á la autoritat general de la Unió, subsistirá de fet y en teoría la associació d' Estats ó Confederació.»[2]
Sens dupte que aquesta explicació es poch concreta, puig que en la práctica es verdaderament difícil precisar en quin punt pot dirse que queda abolida la organisació separada dels membres d' un Estat pera objectes locals. De fet no s' ha presentat ni pot presentarse un sol exemple de agrupació política basada purament en un sistema determinat. L' Estat més unitarista é igualatari, per exemple, no pot deixar de fer alguna concessió á la varietat, ó sigui als elements particularistas, aixis com la organisació més parlicularista ha de con-
