Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/224

D' aquí prové que entre nosaltres poguem entendrens los que més separats sembla que 'ns trobem, veyent moltas vegadas ab sorpresa que coincidim en apreciacions y desitjos; cosa que no pot succehir jamay als unificadors. Mes, si 'l fet nos sorprén, no es pas perque no sigui llógich; es perqué estem acostumats á mirar las cosas á través del prisma unitarista. La llibertat es una aspiració natural al home, es un sentiment general. ¿Qué té d' estrany, donchs, que la llibertat nos uneixi?
Deixant ja aquesta digressió, que hem cregut nessessaria ó al menys útil per contribuhir á la demostració de la flexibilitat del particularisme, tornem á pendre 'l fil, y seguim presentant las probas directas de la meteixa.
La elasticitat de la organisació particularista no sols se troba en sas condicions especials, sinó en sa aptitut pera adaptarse de més á més tots los recursos del unitarisme. La associació d' Estats, en general, y l' Estat compost, en particular, emplean ab éxit complet totas las garantías que ha imaginat l' unitarisme al objecte d' armonisar los interessos contradictoris que 's manifestan en tota agrupació social.
Recordis que en l’ Estat compost ó associació d' Estats, cada un dels membres conserva las atribucions de la soberanía de que no s' ha després en pró del conjunt, per lo qual al organisarse, pot cada un adoptar tots los medis de que disposa l’ unitarisme pera la garantía de la llibertat y del ordre. Si 's creu que la divisió de poders es convenient, se divideixen; si 's vol lo sistema representatiu, s' emplea; si las condicions del pays y sos interessos histórichs recomanan lo parlamentarisme, cap inconvenient hi ha en establirlo. Los membres d' un Estat compost poden ser monarquías absolutas ó constitucionals, ó repúblicas aristocráticas ó democráticas. En la Confederació imperial germánica, per exemple, hi ha monarquías constitucionals, com Prussia,