Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/225

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Baviera, Wurtenberg, etc, y ciutats lliures ó repúblicas com Hamburg, Brema y Lubeck: en la Confederació republicana suissa, hi ha Cantons de democracia pura, com Uri, Unterwalden, Glarus y Appenzell, en los quals tot lo poble se reuneix com á l’ Ágora grega ó al Foro de Roma, pera darse directament las lleys; Cantons de régimen representatiu com lo Tessino y Friburg, y Cantons de gobern entremitj de la democrácia pura y 'l sistema representatiu, vivint en una y altra Confederació perfectament units tots los membres é pesar de tals diferencias.

 La flexibilitat de que disposa l’ associació d' Estats ó Estat compost, no sóls li permet emplear tots los medis y garantías de que disposa l’ Estat simple, sinó que sa propia organisació li dona moltas més facilitats que no té aquest. A Suissa, per exemple, ahont s' han volgut perfeccionar las prácticas democráticas, lo poble de molts Cantons intervé directament en la confecció de las lleys y en lo gobern per medis tan eficassos com lo Veto, lo Referendum, la Iniciativa y 'l dret de revocar los Consells llegislatius ó executius.[1] Alli, la autoritat executiva acostuma estar confiada a un cos col-legiat, que resol las qüestions de gobern mediant deliberació y votació, mentres que en la Unió america-

  1. Lo Veto consisteix en la facultat que 's reserva 'l poble de oposarse á que entri en vigor una lley després de votada per la Cámara, y la exerceix per medi de votació en que poden pendre part tots los ciutadans actius. Lo Referendum es lo dret que té 'l’ poble á revisar en votació dels dits ciutadans la lley que ha preparat la Cámara, y pot ser obligatori pera totas las lleys, ó condicional, ó sigui, que sóls té lloch la votació si la demana lo número de ciutadans actius que marca la Constitució. La Iniciativa es lo dret de presentar projectes de lley ó decrets, reconegut á un número de ciutadans actius marcat en la Constitució, debent la Cámara discutirlos y resoldre. Lo dret de revocar los Consells, llegislatiu ó executiu, s' exercita á petició del número de ciutadans fixat en la Constitució, també per votació popular. Si la revocació triunfa, se procedeix á elegir Consells nous.