Vés al contingut

Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/231

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPÍTOL VIII.



DIVISIÓ DE LA SOBERANÍA



La divisió de la soberanía es la base del Estat compost.— Duas missions capitals del Estat. — Vida exterior y vida interior.— Lo referent á la primera correspón al poder general. — Guerra y diplomacia. — Garantia de las llibertats y de llur ordenat exercissi. — Difererents maneras de exercir lo poder general aquesta garantia. — Serveys generals. — Diferents sistemas pera la concentració de algunas brancas del dret privat. — Atribucions dels Estats particulars. — Tenen totas las de que no se han després en pro del Estat general.


Hem dit que la base del sistema de associació d' Estats es la divisió de la soberanía, que té de destriarse en las varias atribucions que la componen, encarregantne algunas al Estat general ó gerent del conjunt, y quedantse 'ls Estats particulars ab las restants. Anem á veure si poden donarse algunas reglas pera fer la tria y repartició.
Un Estat, com tots los sers naturals ó jurídichs, desde lo moment que gosa de personalitat propia, té duas missions capitals que cumplir. La primera comprén tot lo que 's refereix á sa vida íntima; la segona tot que 's té que veure ab sa vida exterior. Negada la possibilitat de que tota la humanitat y tota la terra formin un sol Estat, han de coexistirne varis, y puig que 'ls Estats son conjunts d' homens, necessaria y precisament han de relacionarse los uns ab los altres. Aixis com no 's concebeix l' individuo sinó formant societat