Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/232

ab altres individuos, tampoch se pol imaginar un Estat aislat de tots los altres.
La associació d' Estats té com un de sos objectes donar al conjunt de molts de petits las condicions d' un de gran, sens que hagin de renunciar á las ventatjas que 'ls són propias, y perdent, per contra, las desventatjas que de llur petitesa se originan. Los Estats associats van á ferse forts per medi de la unió. Pera alcansar aquest resultat, al dividirse las atribucions de la soberanía, deuhen encarregarse al conjunt ó Estat general totas las que son indispensables pera la vida exterior de la Confederació. Aquesta ha de presentarse unida y compacta davant de las altras nacions, que han d' ignorar diplomáticament la existencia de las varietats interiors.
Tan essencial es que ‘l poder general estigui encarregat de tot lo referent á la vida exterior de la associació d' Estats, que d'altra manera no 's compendria la existencia d' questa, com no 's comprén una companyía entre individuos sens gerent que la representi. Lo primer dels objectes socials es utilisar la potencia que resulta de la concentració dels esforsos dels associats pera la consecució dels fins comuns que 's proposan, vencent las resistencias exteriors que lograrian deturar ó dificultar la marxa dels meteixos elements si estessin aislats. La idea de associació no acut jamay al enteniment del que se sent prou fort pera sortir victoriós en la lluyta per la vida: los que tenen conciencia de llur debilitat son los que pensan en associarse. Tota associació, donchs, naix ab lo propósit de vencer obstacles ó de dominar resistencias, y la associació d' Estats no es pas una excepció de aquesta regla. Los Estats petits s' uneixen pera imposar respecte als Estats grans, evitant aixis que puguin engolírsels ó imposársels.
La concentració de las atribucions relativas á la vida exterior corretgeix, ademés, lo més perillosos defectes dels