Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/233

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Estats petits. Aquestos son propensos á criar faccions interiors, que lluytant entre ellas s' apassionan moltas vegadas fins á encegarse. Pera cada una d' ellas l' interés suprem del món se reduheix á dominar á las contrarias, y ab objecte de conseguirho no tindrian reparo en buscar auxiliars en los extrangers. Aquestos, sobre tot si són poderosos, coneixent los defectes dels Estats petits, están sempre amatents á lo que passa en llur interior, y no perden ocasió que 'ls permeti intervenirhi. Si las faccions vensudas no pensessin en demanar ajuda als poders vehins, aquestos trobarian medi de insinuarsels. Aprofitant los moments en que la desesperació treu lo coneixement, los farian cáure en lo parany, y comensant per quebrantar la forsa de l’ associació, acabarian per imposarse á tots sos membres. Totas las Lligas ó Confederacions que no han tingut concentradas en l' Estat general las atribucions relativas á la vida exterior; totas aquellas que han deixat á llurs membres en disposició de tractar directament ab los poders extrangers, han sigut víctimas d' aquestos. Aixís van acabar las Lligas gregas; aixís van ser dominadas las unions que s' havian format en la edat mitjana. De las que existian á Europa sóls pogué salvarse la Confederació suissa, gracias á un conjunt extraordinari de circunstancias favorables, no sens haver estat cent vegadas á ran de la perdició. Avuy, per fortuna, aquesta Confederació ha entrat ja en la via que ha de resguardaria de tals perills, y desde fa ja anys se presenta formant un tot nacional davant de las potencias extrangeras, tenint assegurada sa independencia per la concentració de las atribucions relativas á la vida exterior en l' Estat federal, representació de tots los Cantons que 'l constituheixen.
 La vida exterior d' un Estat presenta aspectes molt variats que dependeixen de la classe de relacions que sosté ab los demés Estats. Desde la situació de guerra oberta, fins á