Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/272

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Aquesta aglomeració, la més gran que fins ara s' ha lograt d' ensá que hi ha recorts histórichs, no forma pas un Estat compacte, sinó que está regida de la manera més variada. Lo llas de unió es lo rey de la Gran Bretanya, emperador de la agregació, y las possessions y dominis, en general, no exerceixen altras atribucions de la soberanía que las del ordre interior. Lo Parlament de la metrópoli y l' emperador son los órgans per medi dels quals se manifesta l' imperi en sa vida exterior.
 L' Estat metropolitá, format per la Gran Bretanya (Inglaterra, Escocia y Gales), y la Irlanda no está de fet unificat. Es l’ exemple del régimen constitucional, y no té Constitució en lo sentit que acostuma darse aquesta paraula. Ab lo sigle dotze comensá lo período que 's podria anomenar de las Cartas, y en las que successivament se van anar donant y confirmant tenen llur origen las llibertats británicas. En lo sigle tretze (1265) van reunirse per primera vegada los diputats rurals al costat dels caballers dels comptats y dels ciutadans de las vilas, y la convocació de Parlaments va pendre formas definitivas y regulars en 1295. La base de organisació del Estat que llavoras va establirse, es la que subsisteix encara avuy dia, y las llibertats del pays han anat solidantse y completanse per Actes del Parlament. Entre aquestos, són célebres los de Petició de dret, (Petition of right), de 1627; lo de Declaració de Drets. (Bill of rights) de 1689, y lo de Establiment, (Act of settlement), de 1701. Ademes d' aquestos son de trascendencia extraordinaria l' Acte del Habeas corpus (An act for the better securing the Liberly of the Subject and for Prevention of Imprisonments beyond the seas), de 1679; los de unió de Inglaterra y d' Escocia, de 1707, y de la Gran Bretanya é Irlanda, de 1800; lo de emancipació dels católichs, de 1829, y los diversos Bills de reforma electoral, extenent cada vegada més lo sufragi. Lo darrer d' aquestos Bills, y lo