Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/278

tants elegits per sufragi universal, á rahó d' un per cada disset mil habitants. Pel cens de 1881, la Cámara dels Comuns comprén 213 diputats.
Lo poder executiu correspón al representant de la corona ó gobernador general, que l’ exerceix ab la ajuda de un Consell de tretze ministres (conseil privé), que nombra y separa lliurement, pero acomodantse á las exigencias del régimen parlamentari.
Los Estats particulars ó provincias gosan dins de la federació de una gran autonomía. Al davant de cada un d' ells y nombrat per lo gobernador general, hi ha un tinent de gobernador, que exerceix lo poder executiu. La organisació del llegislatiu varia en cada provincia. En las de Ontario y de la Colombia británica hi ha una Cámara sola de 88 diputats; en la de Quebec hi ha duas Cámaras, la una de senadors vitalicis, nombrats per lo tinent de gobernador, y l' altra electiva; en las de Nou Brunswyick, Nova Escocia y Manitoba hi ha un Consell llegislatiu y una Assamblea popular, y en la isla del Primpcep Eduard, las duas Cámaras són electivas.
La distribució de las atribucions llegislativas entre 'l poder federal y 'ls provincials, feta en l’ Acte del Parlament británich de 20 Mars de 1867, que es la lley fonamental del Canadá, es tan práctica y encertada, que pot quasi donarse com exemple de organisació particularista. En dos sóls articles, (los 91 y 92), se detallan y classifican las principals atribucions que ha de tenir un gobern, y 's reparteixen taxativament. Als poders provincials se 'ls fa una bona part, puig que, entre moltas altras cosas, cada un d' ells cuida exclusivament: de contribucions y empréstits de la provinciá;— de administrar sos bens, ab facultat pera vendre y empenyar; — de presons, hospitals y altres establiments benéfichs;— de las institucions municipals;— de travalls públichs d' interés local;— de la incorporació de las companyías provincials;—