Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/279

de la propietat y dels drets civils dintre de la provincia; — de la administració de justicia dins de la meteixa, comprenentshi la creació, manteniment y organisació de tribunals pera la provincia, tenint jurisdicció civil y criminal; — del procediment;— de la sanció penal de totas las lleys sobre materias de competencia provincial per medi de multa, presó ó altres cástichs, y generalment de totas las materias de naturalesa purament local ó de dret privat en la provincia.
L' Acte que hem hagut de consultar pera extractar las ditas atribucions, ab tot y ser del Parlament británich, está oficialment redactat en llenguas francesa é inglesa. Aquesta circunstancia es deguda á que en lo meteix hi ha un article, lo 133, que traduhit literalment, diu: «En las Cámaras del Parlament del Canadá y en las de la llegislatura de la provincia de Quebec, l’ ús de la llengua francesa ó de la llengua inglesa será facultatiu: pero, en la redacció dels arxius, actas y diaris respectius d' aqueixas Cámaras, l’ ús de las duas llenguas será obligatori. En los alegats verbals ó escrits y en tots los actes de procediment davant dels tribunals del Canadá que s' establiran baix l’ autoritat del present Acte, y dels de la provinciá de Quebec, se podrá fer ús a voluntat de la una ó de l' altra d' aqueixas llenguas. Las actas del Parlament del Canadá y de la llegislatura de Quebec deurán ser impresas y publicadas en las duas llenguas.»
Ab una organisació política particularista tan encertada, no es d' estranyar que las Colonias del Canadá prosperin y avensin ab una energia que pasma. Situadas al costat meteix de la gran Confederació nort americana, uo tenen enveja á sos membres ni desitjan entrarhi. Disfrutan ja de totas las ventatjas del particularisme, y 's troban bé tal com están.
Lo moviment particularista británich en lo referent á las Colonias va comensar l’ any 1840, y la primera que va disfrutar de sas ventatjas fou la Barbada. En 1842, va exten-