Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/284

Saxonia, són monarquías constitucionals; altres, com Baden, Hesse, Mecklemburg-Schwerin, Saxona-Weimar-Eisenach, Mecklemburg Strelitz y Oldemburg, son grans ducats; uns altres, com Brunswick-Luneburg, Saxonia-Meinnigen, Saxonia-Altenburg, Saxonia-Coburg-Gotha y Anhalt, son ducats; uns altres, com Schwarzburg-Sondernhausen, Schwarzburg- Rudolstadt, Waldeck, los dos Reuss, Schaumburg-Lippe, y Lippe, son principats; Lübeck, Brema y Hamburg son ciutats lliures, constituhidas interiorment en repúblicas, y la Alsacia-Lorena, com Territori, es gobernada directament per las autoritats del imperi, que tenen alli un llochtinent del emperador.
Las atribucions de la soberanía están distribuhidas entre lo poder federal y 'ls poders parculars dels Estats. Lo primer se compón dels órgans següents:
La potestat llegislativa s' exerceix per lo Consell federal, (Bundesrath), y la Dieta del imperi, (Reichstag), que tenen per regla general atribucions iguals, necessitantse las majorías d' una y altra Cámara pera tota lley imperial (Art. 5, de la Constitució). Lo Consell federal se compón de representants de cada un dels Estats confederats, en número de 58, repartits desigualment entre aqueixos Estats, puig mentres que la Prussia té 17 vots, y la Babiera y la Saxonia sis cada una, disset d' aquells no disposan més que de un vot. Los vots dels representants de cada Estat han de donarse en un meteix sentit, ó sigui en lo que la majoría d' ells acordi. La Reichstag se compón avuy de prop de 400 diputats, elegits per sufragi universal y directe en votació secreta. En la Reichstag hi té representació la Alsacia-Lorena, que, segons la lley de 15 Juny de 1873, nombra 13 diputats, que junts ab tots los dels demés Estats confederats menys Prussia, no arrivan al número dels d' aquesta, que 'n nombra 236. La Reichstag es nombrada per tres anys, pero pot ser disolta