basat en lo militarisme. Los títols de la Constitució referents á exércit y marina esborran tot dupte que pogués quedar en l' ánimo dels que los estudian. Totas las forsas vivas del pays quedan supeditadas á la organisació militar, y aquesta, aixís en temps de pau com en temps de guerra, está á las ordres del emperador (Art. 63), debentlas obehir sens condicions, y estant aquesta obligació compresa en lo jurament á la bandera (Art. 64).
Col-locats baix la pressió de la má de ferro del imperi ó Estat general, poca cosa queda als Estats particulars. Per llur fortuna, aquell no ha arrivat encara á fer ús de totas las atribucions que la Constitució li reconeix, y segueixen los darrers gosant de moltas de las que tenian avans de las grans victorias sobre Fransa, que van portar á tots los alemanys á voler estrenyer la unió, exposantlos á excedirse de la mida justa. Tal vegada, passat lo periódo del major enlluhernament, sabrán contenirse en la pendent, y purificant la organisació particularista, de la qual tenen ja establerta la base, se posaran en camí d' aprofitar totas sas ventatjas.
Mes, sigui com sigui, l' imperi alemany dista molt encara de ser un Estat unificat, y si no fós lo militarisme que ‘l aixafa, estaria en disposició de ser una agregació de pobles lliures. Si s' examinessin las verdaderas causas de la prosperitat creixent que s' ha anat desenrrotllant desde fa algues anys, sens dupte 's trobaria que una de las més importants no es altra que ‘l particularisme, que imperfecte y tot, no pot deixar de produhir sos benéfichs efectes.
Per la lleugera ressenya que acabem de fer de la organisació del imperi alemany s' haurá vist, que es un Estat format per elements tant diferents en forma de gobern y en importancia, com la poderosa monarquía prussiana y la petita ciutat lliure de Lübeck. No es la unió de varias regions per lo llas personal d' un sol monarca, puig que molts dels membres
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/287
Aquesta pàgina ha estat revisada.
