Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/288

que la forman són verdaders Estats monárquichs ab un rey ó princep hereditari, qual poder está més ó menys limitat per institucions constitucionals. En la Confederació germánica, donchs, no sóls hi ha dos poders coexistint en los meteixos territoris y sobre iguals pobles, sino que hi ha princeps monarcas de dos graus, estant un d' ells col-locat en siti molt més alt que 'ls demés. Es real y verdaderament lo sacre imperi de la edat mitjana, restaurat y més ó menys acomodat á las necessitats é interessos nascuts de la vida moderna. Al dessota d' un emperador, qual poder suprem está limitat en sa extensió per una Constitució, y en son exercici per las atribucions d' un Consell federal y una Cámara popular, hi ha varis monarcas, princeps y duchs ab poder igualment limitat en sa extensió y en son exercici per las institucions constitucionals que al costat de cada un d' ells funcionan. La Confederació germánica es lo traspás entre l' feudalisme y l’ Estat compost dels nostres temps. Los Estats particulars representan las baronías: l’ Estat general es lo meteix imperi que las enllassava dominantlas.
 No 's cregui que al fer notar lo carácter baix certs punts de vista feudal de la Confederació germánica, pretenguem per aquesta sola circunstancia condempnarla. En un dels capítols anteriors, hem indicat que ‘l feudalisme contenia algunas llavors de llibertat, y que 'n contenian moltas més las ciutats lliures, essent llástima que unas y altras no fossin aprofitadas, cultivantlas en lo terreno de las modernas societats, pera que poguessin grillar y produhir plantas fecundas. Aixó tal vegada intenta la organisacíó del imperi alemany, y no hem de precipitarnos en jutjar los fruits que podrá donar lo cultiu. De moment, veyem ja que ‘l poder general ha guanyat en eficacia lo que ha perdut en extensió de atribucions y en la forma absoluta d' exercirlas. L' antich imperi, ah son poder absolut nominal, era impotent pera contenir als feu-