dataris, que destruhian llurs Estats y sacrificavan á llurs pobles en continuas guerras locals: lo modern imperi, ab menys poder nominal, té prou forsa pera contenir á tots sos membres en llur deber, y evita, per tant, los més desastrosos inconvenients del feudalisme. Lo mal d'aquest no consistia precisament en la divisió, com volen dir los unitaristas, sino en la ineficacia del llás que debia unir las varietats que la divisió produhía. Lo feudalisme, precisament, fou fill del temperament independent que caracterisava als pobles del nort, que varen invadir l’ imperi romá; y 'ls mals que va portar a Europa no eran efecte tant de sos propis defectes com de la poca cultura de la época en que va establirse.
Aixís es, donchs, que lo particularisme modern no ha de tenir cap inconvenient en veure son precedent histórich en la organisació feudal, de la meteixa manera que ‘l centralisme que més vol alabarse de progressiu y democrátich, no posa cap reparo en confessar que es successor del absolutisme regi, que va formar las nacions grans que avuy se parteixen la Europa, ab tot y que la historia del absolutisme está tan plena de horrors y tacada de sanch com la del feudalisme.
Pot ser que la afirmació terminant que acabem de fer, espantará á molts, que no sabrán despendres las preocupacions que 'ls envoltan. Pera convensels de que no han de temer las acusacions que puguin dirigirlos los amichs del unitarisme, los dirém que la afirmació no es original nostra, sino que van ja ferla un sigle enrera lliberals tan ferms y republicans tan convensuts com los autors de The Federalist. Síguins permés traduhirne alguns párrafos, que no sóls comprobarán las nostras apreciacions, sino que donarán mostra del vigor de rahonament que distingeix á aquella obra mestra del particularisme.
«Encara que l’ antich sistema feudal, diu lo célebre Hamillon, no constituhia Confederacions, en lo sentit estricte de la
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/289
Aquesta pàgina ha estat revisada.
