Deixem, donchs, que la Confederació germánica vagi fent son camí, y seguim ab interés los esforsos que está fent pera modernisar lo feudalisme. Lo temps dirá si las llavors de llibertat que aquest contenia, arrivarán á convertirse en plantas que donguin fruits abundants y saborosos.
Després d' haber fixat la vista en l' imperi germánich, hem de dirigirla al autro-húngar, que 's basa també en una organisació no unitaria.
Comensem per condensar los antecedents legals de la situació actual d' aquest imperi.
La Pracmática sanció de 19 de Abril de 1713, aprobada unanimement per la Dieta húngara en 1723, va arrivar á ser lley fonamental, comuna als paysos húngars y austriachs. Aqueix acte important fixava las reglas pera la successió al trono y proclamava la unió indisoluble de tots los Estats reunits baix la corona de Habsburg.
Mes, aquesta unió va conservar durant molt temps un carácter purament personal, puig que cada provincia de la monarquía tenia sa Constitució propia y sa organisació política independent. La Hungría gosava d' un régimen veritablement representatiu, fundat en institucions seculars, cuidadosament conservadas, mentres que 'ls altres paysos subjectes á la dominació de la casa d' Áustria no tenian més que Diétas locals, que ‘l gobern imperial va anar deixant de convocar de mica en mica, substituhint per tot arréu las vellas Constitucions per son poder absolut y centralisador.
La Patent de Agost de 1804, per la qual l’ emperador de Alemania va pendre lo títol d’ emperador de Áustria, va consolidar lo llas que unia 'ls Estats hereditaris húngars y los paysos de la corona de Sant Esteve baix lo ceptre de la casa de Habsburg, pero no va modificar la existencia autónoma de las duas grans fraccions del imperi.
La agitació que 's va produhir en tot Europa en 1848 fou
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/291
Aquesta pàgina ha estat revisada.
