Pera poder acordar, la Assamblea comuna ha de reunir al menys los dos tersos dels membres de cada delegació. Las decisions son presas per majoria absoluta de vots, y en lo cas de que una de las duas delegacions tingui més membres presents que l’ altra, la igualtat de forsas se restableix per medi de las abstencions que siguin necessarias entre 'ls membres de la delegació més numerosa. La sort designa als que deuhen abstenirse. (Articles 6 y següents de la avans citada lley cisleithana y corresponents de la trantleithana.)
Pera l’ administració dels negocis comuns, hi ha un ministeri comú responsable, al qual está prohibit dirigir al meteix temps la administració dels assumptos particulars de cada una de las parts del imperi. Las disposicions referents á la direcció y organisació interior del exércit de tot l' imperi corresponen exclussivament al emperador. (Art. 5 de dita lley austríaca y corresponent de la húngara.)
Lo dualisme es tan marcat entre las duas parts del imperi, que l' emperador té sobre cada una d' ellas las potestats que li confian las respectivas lleys fonamentals. Ni ‘l títol es comú, puig que si s' anomena emperador de Áustria, no es més que rey de Hungría.
Dintre de cada una de las duas nacions no hi ha tampoch unitat. A l' Áustria, desde l’ any 1815, en que va comensar la reacció contra la centralisació absorvent que s' havia anat establint sobre las ruinas de las antiguas Constitucions particulars de las diversas regions, van anarse reconstituhint los Estats provincials, donantse Estatuts al Tirol, á la Galitzia, á Salzburg, etc. Després de varias reformas parcials, y de las tentativas fetas en la Constitució de 1849, que no va arrivar á regir, lo Diploma imperial de Octubre de 1860 va restablir definitivament las Landtag provincials, al meteix temps que creava un Parlament general pera tota la nació. Cada regió va tenir llavoras sa Constitució especial, (Landes-
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/296
Aquesta pàgina ha estat revisada.
